Amb la 2a Guerra Mundial i una economia claudicant, llegat de la Guerra Civil, resultava irrisori portar fins a Espanya els rendiments del béns de la família a Xile ja que la moneda espanyola estava molt devaluada. L’Alejo, la seva mare i el germà van decidir marxar a Amèrica del Sud. Van arribar a Buenos Aires, un veritable refugi de pau i abundància.
Més tard es van instal·lar a Santiago de Xile dos anys. Allí l’Alejo va començar a fer-se conegut i a rebre encàrrecs de retrats, i al novembre de 1943 va fer una exposició al Saló Nacional, al Palau de Alhambra.
El 1944, de nou a Argentina, el jove pintor s’havia tornat més i més conegut i els retrats es van multiplicar. En aquells moments, va conviure amb molts artistes i va ser llavors quan va conèixer a la seva futura esposa, Tilda Thamar, una actriu del cinema argentí. Va ser una època feliç i optimista.
Altres encàrrecs van arribar més tard, i l’Alejo es defineix com a retratista.